Edifici aïllat i trapezoidal de dues plantes i coberta de quatre vessants. Està format per l’edifici, els antics lavabos i uns patis o recintes amb petits murs circumdants.
Aquesta era l’antiga estació del tren de la línia que unia Olot amb Girona. Després de l’electricitat, el tren d’Olot va ser la innovació tecnològica més important que varen veure les comarques del Gironès, la Selva i la Garrotxa a principis del segle XX. La posada en marxa d’aquell negoci ferroviari suposava la modernització del transport, que oferia molta més rapidesa i capacitat de càrrega que no pas el tradicional sistema de les tartanes i els carros. La inauguració del recorregut total que feia el nou transport ferroviari entre Girona i Olot va tenir lloc el 14 de desembre de 1911, encara que el tram d’Amer a Salt el 1895 ja funcionava.
El maig de 1891, després de constituir-se a Londres la societat The Olot & Girona Railway Company Ltd., es van començar les obres del primer tram, el d’Anglès a Amer, passant per la Cellera (on també existia una parada del tren, actualment inexistent) i el Pasteral.
La línia de Ferrocarril de Via Estreta (FEVE) va funcionar fins al 1969.
L’estació ha funcionat durant molt de temps com una Escola d’Art