Els inicis de la dècada dels 70 van ser d’una gran activitat al Centre Parroquial. Havíem estrenat nou rector a la parròquia, Mn. Emili Bohigas i Vidal. Tan bon punt va prendre possessió del càrrec, es va adonar de la necessitat d’acabar les obres de l’edifici del Centre —teatre, bar, cinema i local social— inaugurat el 1956 per Mn. Ramon Marquès Sureda, fill de Cruïlles, però no acabat.
Era president de l’entitat en Joan Novich Palahí, carnisser, de 40 anys, amb empenta i il·lusió, lligat de tota la vida a les activitats del Centre, i amb qui Mn. Emili va trobar la persona ideal per emprendre la tasca i dinamitzar el col·lectiu.
Era un moment en què el jovent, ja motoritzat, havia emprès volada i calia cercar noves activitats per als infants.
A fi d’atreure pares i infants a les activitats dels diumenges a la tarda, imitant el concurs televisiu de moda 1, 2, 3… responda otra vez, es va enginyar un concurs anomenat 3, 6, 9, en el qual competien pares i infants. Va durar la tardor i l’hivern amb molt d’èxit i participació.
Arribat el mes de març, es volia cloure la temporada d’una manera festiva, i va ser el moment en què en Joan Novich va suggerir matar un porc i fer un àpat, tal com es feia a casa uns anys enrere, recuperant el dinar tradicional:
- Una amanida casolana d’hivern: escarola, ceba, taronges agres, bitxos i bròquil confitats.
- Fesols secs amb xinxarelles.
- Fetge amb mantellina, carn a la brasa i botifarra.
- Taronja per postres, amb pa i vi de pagès.
I així es va fer, al costat del camp de futbol de Bellavista, just on ara hi ha les escoles. Hi varen participar 250 persones. Es va acabar demanant poder-ho repetir l’any següent.
Qui ens havia de dir aquell dia de març que aquella trobada d’amics i coneguts es convertiria, al cap de quatre dècades, en una de les festes més importants del poble. Érem els primers a fer d’aquest àpat una festa que tindria seguidors per tot arreu.
De fet, la festa ha canviat. Ara ha esdevingut també una fira, amb una mostra de productes de tota mena, des de brocanters fins als productes més elaborats del porc. Tot plegat es clou amb un dinar que conserva tots els ingredients tradicionals d’aquell àpat d’un dia d’hivern en qualsevol casa de pagès d’aquest sector del Ter-Brugent, a la Selva interior.
L’any següent, ja amb una certa publicitat, vàrem reunir 500 persones. El 1970 ja eren 800, i més de 1000 l’any següent. Venia gent de per tot arreu, molts dels quals descobrien no només la matança del porc, sinó també l’àpat familiar. Molts diaris en parlaven com una novetat i moltes emissores ens feien entrevistes divulgant la festa. Volien saber quantitats: quants metres de botifarres, quants quilos de fesols, quants litres de vi… i s’entusiasmaven dient que hi menjaríem més de 1000 persones.
El 1979 ja ens vàrem començar a sentir angoixats per l’espai i el servei. El 1981 vàrem canviar la ubicació al camp vell de Bellavista, i va ser l’any de la màxima afluència: 1800 persones a dinar. A partir d’aquest moment, vàrem limitar les places a 1500. Moltes entitats varen començar a presentar-hi els seus estands i convidar la gent a altres activitats. El 1986 s’hi inclou una fira de productes artesans.
El 1991 es redueix la participació a 1000 persones per manca d’espai, i el 1993 es trasllada la festa al Passeig de l’Estació per fer-la més accessible i propera al poble. S’hi afegeixen els Geganters i Grallers. El 1995 es deixa de matar el porc per imperatiu legal.
L’any 1996, TV3 retransmet en directe una part de la festa, i dos anys més tard s’hi afegeix la Fira de Brocanters.
Durant aquests anys, tant en períodes electorals com no, molts polítics hi prenen part activa i valoren la disponibilitat de tants voluntaris any rere any. Bona part del poble se l’ha fet seva; de fet, és el dia que més forasters venen a fer l’àpat principal entre nosaltres.
Aquests darrers anys la festa va canviant, però l’esperit de la diada es manté, tot i el canvi generacional.
Requisits
Antecedents històrics
El matar porc casolà, en el qual intervenien no només la família, sinó els veïns i familiars propers, ja que la tasca s’havia d’enllestir ràpidament. Això generava una contrapartida amb un àpat tots junts i un obsequi (tast) de la carn manipulada.
Elements festius
Actualment, la matança (el terme és mallorquí) ha esdevingut un record del passat i s’ha centrat en l’àpat més que en la feina artesanal.
Els elements festius, jocs, grallers, geganters, fira i artesania són elements afegits.
Espai de la festa
Actualment, es fa al parc de l’Estació (1 d’octubre)
Ha tingut diferents espais; de fet, es pot celebrar en qualsevol lloc, cal que s’hi pugui fer foc i disposi d’aigua corrent.
Organització
Els organitzadors són el CCP, hi col·labora l’Ajuntament i els voluntariats, al voltant de 120 persones, actualment. Havíem arribat a més de 200 persones.
Bibliografia
La mort de porc a la Selva. Xavier Fàbregas, QdS, 23.
Hi ha un llibre sobre folklore de la Generalitat que hi té un capítol dedicat a la de la Cellera.
