Centre de Divulgació de l’Espai Natural i Arqueològic de les Coves del Pasteral i la Muntanya de Canet.
Coves: Restes Arqueològiques:
- En l’àmbit arqueològic, la cova acull-les restes de diferents enterraments realitzats per les primeres poblacions d’agricultors i ramaders sedentaris de casa nostra, d’època Neolítica i Calcolítica (entre el 4500 aC i el 2500 aC). S’han trobat nombroses restes s humanes, així com peces de ceràmica, denes de collarets, fulles de sílex, etc. Els enterraments d’aquest període són molt rars en tot l’occident mediterrani, per la qual cosa el jaciment del Pasteral és de gran importància per a la prehistòria recent de Catalunya. A més a més, la gran diferència entre les dates de les restes ens dona una pista de la tradició extraordinàriament prolongada de l’ús de la cova del Pasteral com a lloc funerari.
Geologia:
- Les coves del Pasteral són el resultat d’un llarg procés geològica que va començar fa aproximadament 450 millons d’anys, a l’Ordivicià. En aquell temps, el mar va dipositar grans quantitas de carbonat càlcic que es van convertir, lentament, en roca calcària. Aquesta roca es va deformar i fracturar per l’acció de la pressió i la temperatura durant tots aquests anys. Més tard, l’aigua va erosionar la roca calcària i va formar cavitats i formes arrodonides. Fa uns 300 milions d’anys, un paquet de roques magmàtiques, anomenades granodiorites, va penetrar per les escletxes de la roca calcària i la van transformar en marbre,a conseqüència del xoc de temperatures i pressions. Avui dia, es poden veure clarament els dos tipus de roca a les coves(els marbres de color grisencs i les granodiorites de colors vermellencs), així una capa de sediment desconeguda. Les coves tenen uns intricats i nombrosos túnels orientats segons les fractures de la muntanya de Canet, d’una banda en direcció nord-sud i d’altra banda en direcció est-oest. Estructuralment, la cova presenta tres entrades principals (artificials) a la seva base i dos accessos ( naturals) a la seva part superior, amb galeries a un mínim de cinc altures diferents i un desnivell total d’uns 15 metres.
La part inferior de la cavitat, l’única zona visitable actualment, esta parcialment afectada per una explotació minera que, durant la dècada del 1920-1970 ve crear gran sales i passadissos; mentre que la part superior la forman estretes, laberíntiques i espectaculars galeries de difícil accés.
Fauna:
- La irregularitat de la cova propicia, a més, la formació de nombrosos microclimes que ofereixen als ratpenats i altra fauna cavernícola un ventall de condicions ampli, que s’adequa als diferents períodes del seu cicle vital. De les 29 espècies de ratpenats que es coneixen actualment a Catalunya, 14 es troben presents a les cove del Pasteral o en el seu entorn més proper, el que converteix l’espai en un refugi de primer ordre que cal protegir i conservar. A més a més, dos d’aquestes espècies es troben en el Catàleg Espanyol d’ espècies Amenaçades, tres en estat vulnerable (ratpenat de ferradura gros), ratpenat de ferradura mediterrani i ratpenat de ferradura petit, i en un perill d’extinció (ratpenat de peus grossos). Que viu al voltant de les ribes del Ter.
Pel que fa la fauna subterrània, ès a dir, la formada pels animals adaptats a les condicions de cova, s’han identificat 22 es espècies diferents,
una d’elles, la Bofilliella subarcuata, un mol·lusc gasteròpode considerat en perill crític d’extinció pel Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades (RD 139/2011). Entre les espècies d’invertebrats subterranis trobem força diversitat, amb, per exemple, pseudoescorpins, aranyes, grills, mol·luscs, etc, el que ens dona una pista de la varietat de vida en aquestes cavitats i la importància de la seva conservació.
FLORA:
- A tocar amb l’entrada a les coves, als marges dels camins, podem trobar nombroses espècies de plantes, sobretot herbàcies i alguna arbustiva. Les condicions microclimàtiques del lloc – ombra una gran part del dia, corrents de vent fresques provenint de la cova – fan possible que hi hagi un gran número d’espècies. Podem trobar, d’una banda, diferents espècies de falgueres, indicant les suaus i humides condicions climàtiques i, d’altra banda, espècies comunes com la boca de drac (Antirrhinum majus), la lletera (Euphorbia characias) o l’esbarzer (Rubus ulmifolius), entre d’altres.
Per tal de millorar l’experiència i la visita a l’espai, l’Ajuntament de la Cellera de Ter va adequar també l’antiga estació del Pasteral per tal de convertir-la en el Centre de Divulgació de l’Espai Natural i Arqueològic de les Coves del Pasteral i la Muntanya de Canet.
VISITES GUIADES A LES COVES DEL PASTERAL
- Durada de la visita, 60 minuts aproximadament
Us convidem, a descobrir i a gaudir dels valors naturals i patrimonials que amaga aquest espai tan singular!
