La central hidroelèctrica de can Ribes, situada al municipi de la Cellera de Ter (comarca de la Selva), és una instal·lació d’interès patrimonial inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Aquesta central forma part d’un important conjunt d’infraestructures hidràuliques construïdes a mitjan segle XX al voltant del riu Ter, especialment aigües avall de la resclosa del Pasteral.
A començament dels anys quaranta, es va construir un complex hidràulic per abastir d’aigua la central de can Ribes. Tanmateix, els aiguats del 18 d’octubre de 1940 van causar greus danys: el canal i la presa de Sant Julià, que fins aleshores proveïen d’aigua les indústries Burés d’Anglès, van quedar destruïts. Aquesta situació va fer necessària la construcció d’un nou canal, que connecta la central de can Ribes amb les turbines de les indústries anglesenques. Aquesta nova conducció es coneix com a el Pasteral II.
Cal destacar que el Pasteral II també incorpora la captació d’aigües que es dirigeixen cap a Girona, mentre que des de el Pasteral I es fa la derivació d’aigua cap a Barcelona. Aquest sistema de derivació forma part d’una de les infraestructures hidràuliques més importants del país.
L’enginyeria associada a la central de can Ribes es concentra en dos punts estratègics al voltant de l’edifici principal. Davant de la central hi ha una gran estructura de formigó que canalitza l’aigua cap a les turbines per generar energia. A la part superior del recinte, accessible per una escala de dos trams, es troben diverses canalitzacions i viaductes que condueixen i distribueixen l’aigua.
Aquest conjunt d’obres hidràuliques representa un exemple notable d’enginyeria del segle XX i forma part del ric patrimoni industrial de les comarques gironines.
Imatge de portada: Josep Maria Viñolas Esteva, CC BY-SA 4.0 https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0, via Wikimedia Commons